2. El programa conté a) temes de conversa; b) alguns tipus de discurs que es deriven d’aquests temes: descripció, narració, instrucció, exposició, argumentació i c) algunes formes lingüístiques pròpies de cada tipus de discurs: lèxic, temps verbals i combinacions, formes de localització en l’espai i en el temps, formes de pronominalització, etc.
3. La proposta contempla un conjunt d’activitats comunicatives per a cada sessió i, per a cadascuna d’elles, una guia que inclou orientacions per a la realització de les tasques.
4. Els i les alumnes que actuen com a professors i professores són seleccionats pel professorat de català del centre, el qual considera la participació en les parelles lingüístiques en el currículum de l’assignatura de català i la té en compte per a l’avaluació final de l’assignatura atorgant-li una puntuació.
5. Les trobades es realitzen durant l’horari de classe de llengua catalana i mitjançant l’establiment d’un calendari controlat per la professora de l’aula d’acollida.
6. Les converses s’enregistren en un magnetòfon o MP3. Si s’utilitza un magnetòfon, el noi o la noia al·lòctons tindran un casset que guardarà el professorat de l’aula d’acollida. Si s’utilitza un sistema digital, la conversa es descarregarà a l’ordinador. És important de guardar les gravacions per poder ser escoltades tant per l’alumnat participant com pel professorat. Aquests registres serveixen alhora com a eina d’autoregulació i d’avaluació del progrés en l’aprenentatge.
7. Al final de cada sessió, l’alumnat al·lòcton ha de gravar una petita exposició seguida, mentre que l’alumnat autòcton ha d’elaborar un petit informe escrit sobre el desenvolupament de la sessió. D’aquest informe se’n fa una còpia per al professorat de català, de manera que el pugui utilitzar a les classes de llengua catalana com a element per avaluar l’actuació de cada alumne que participa en l’activitat.
8. Abans de l’inici de les sessions, és important de dur a terme una sessió de sensibilització, adreçada a l’alumnat que actua com a docent, per que aquest: a) se situi en el lloc de qui no coneix la llengua que s’empra habitualment al centre; b) desenvolupi actituds d’empatia i de curiositat envers companys i companyes al·lòctons; c) prengui consciència de la importància social i educativa del coneixement del català per part de companys i companyes estrangers; d) s’adoni de les relacions entre ús i aprenentatge de la llengua i, per tant, entengui que s’ha d’utilitzar el català amb els companys i les companyes que faran d’alumnes; e) prengui consciència d’algunes estratègies corrents utilitzades per interactuar amb persones no nadiues: parlar a poc a poc, repetir enunciats quan l’altra persona no els entén, fer gestos i dibuixos, traduir esporàdicament, reformular enunciats mal formulats per l’interlocutor, oferir la paraula o l’expressió adequades quan l’altra persona no se’n surt, etc. i f) entengui d’una banda, que les trobades de conversa no són ‘classes de llengua’, sinó interaccions en què sovint es reflexiona sobre fets lingüístics i, d’altre banda, que és molt important de crear un clima distés que afavoreixi l’intercanvi.