El format de l’activitat
En didàctica de llengües existeixen actualment dues formes d’aprenentatge cooperatiu entre iguals:
· el tàndem, consistent en trobades –o en interaccions via Internet– entre dues persones interessades per intercanviar coneixements i competències en les seves llengües (vegeu Helmling, 2002). En aquesta modalitat, cada membre de la parella esdevé alternativament ensenyant i aprenent de les llengües en qüestió i d’elements de la cultura de l’interlocutor.
· la parella lingüística, formada per persones autòctones voluntàries i persones al·lòctones que desitgen aprendre una llengua. En aquesta modalitat, una de les persones fa de mestre i l’altra d’aprenent.
Les activitats que es proposen aquí se situen en el marc de les parelles lingüístiques, atès que es persegueix que l’alumnat autòcton faci de mestre de català de l’alumnat estranger, però incorporen alguna de les finalitats dels tàndem, atès que es pretén també l’intercanvi cultural.
Per què proposar activitats guiades
Del plantejament de trobades obertes, amb l’única consigna de ‘parlar en català’, en resultaria una situació artificial, poc fructífera per a la comunicació, perquè l’alumnat autòcton, en molts casos (sobre tot en determinades zones de la Regió Metropolitana de Barcelona) no té l’hàbit d’utilitzar el català per parlar amb companys i companyes i, menys encara, per parlar amb persones percebudes com a estrangeres. Tampoc no sembla adient de plantejar exercicis de llengua, perquè la seva realització, basada forçosament en activitats escrites, faria perdre el seu caire conversacional a les trobades i, en definitiva, la pèrdua dels objectius primers.
Per totes aquestes raons, s’opta per un dispositiu que, d’una banda, adopta, com a marc didàctic, els enfocaments per tasques i, de l’altra, incorpora el magnetòfon com a eina de control de l’activitat.
En didàctica de llengües existeixen actualment dues formes d’aprenentatge cooperatiu entre iguals:
· el tàndem, consistent en trobades –o en interaccions via Internet– entre dues persones interessades per intercanviar coneixements i competències en les seves llengües (vegeu Helmling, 2002). En aquesta modalitat, cada membre de la parella esdevé alternativament ensenyant i aprenent de les llengües en qüestió i d’elements de la cultura de l’interlocutor.
· la parella lingüística, formada per persones autòctones voluntàries i persones al·lòctones que desitgen aprendre una llengua. En aquesta modalitat, una de les persones fa de mestre i l’altra d’aprenent.
Les activitats que es proposen aquí se situen en el marc de les parelles lingüístiques, atès que es persegueix que l’alumnat autòcton faci de mestre de català de l’alumnat estranger, però incorporen alguna de les finalitats dels tàndem, atès que es pretén també l’intercanvi cultural.
Del plantejament de trobades obertes, amb l’única consigna de ‘parlar en català’, en resultaria una situació artificial, poc fructífera per a la comunicació, perquè l’alumnat autòcton, en molts casos (sobre tot en determinades zones de la Regió Metropolitana de Barcelona) no té l’hàbit d’utilitzar el català per parlar amb companys i companyes i, menys encara, per parlar amb persones percebudes com a estrangeres. Tampoc no sembla adient de plantejar exercicis de llengua, perquè la seva realització, basada forçosament en activitats escrites, faria perdre el seu caire conversacional a les trobades i, en definitiva, la pèrdua dels objectius primers.
Per totes aquestes raons, s’opta per un dispositiu que, d’una banda, adopta, com a marc didàctic, els enfocaments per tasques i, de l’altra, incorpora el magnetòfon com a eina de control de l’activitat.
Què és una tasca Una tasca és una activitat en què l’alumnat utilitza la llengua amb el propòsit d’arribar a un resultat. En la realització d’una tasca, el que importa és el procés, el qual, guiat per un objectiu específic (buscar informacions per omplir una graella, classificar objectes o fenòmens, preparar un qüestionari, etc.), mou els alumnes a utilitzar la llengua amb finalitats pràctiques. Això vol dir que el tractament de les formes lingüístiques apareix imbricat en la comunicació i que els obstacles comunicatius que sorgeixen s’han de resoldre interactivament per poder assolir el resultat.
Els resultats de les tasques s’avaluen en termes comunicatius i no formals. Una tasca serà reeixida si els interlocutors arriben a fer allò que es proposaven, encara que ho facin amb formes lingüístiques incorrectes.
Les parelles han d’utilitzar una gravadora per poder autoavaluar la seva activitat al final de cada sessió; ara bé, les cintes enregistrades han de ser retornades a la professora o el professor de l'aula d'acollida, la qual les escolta per avaluar també el treball realitzat. La gravadora té la funció de ‘quadern’ de producció oral.